EL MEDI AMBIENT

L'ECOLOGISME.

L'ecologisme és un moviment social que busca un model de societat on les persones puguin viure en plena comunicació amb la naturalesa i els altres éssers humans.

L'ecologisme és l'última ideologia que s'ha incorporat a les preocupacions de la societat, i és la que més impuls té en l'actualitat. Suposa una nova forma de fer política, el que implica un xoc teòric amb els economistes, un debat entre el desenvolupament sostenible i el benefici ràpid. L'ecologia influïx en tots els aspectes de l'activitat econòmica.

La diferència entre ecologia i ecologisme la trobem en què l''ecologia és una ciència, no una teoria i, en canvi, l'ecologisme és un conjunt d'idees i conceptes basats en observacions de fets que s'han produït, és a dir, que és una ideologia.

Història de l'ecologisme:

Durant el segle XIX la petició de millores mediambientals provenia principalment de dues classes socials: la classe treballadora i les classes mitjanes i altes.

El moviment obrer lluitava per unes condicions de vida i de treball més dignes per a la classe treballadora. En els primers moments del procés d'industrialització, la degradació mediambiental era un fenomen localitzat social i geogràficament, que afectava sobretot als barris. Molts membres de les classes mitjanes i altes també estaven inquiets pel devastador efecte de la industrialització sobre els seus paratges preferits d'esbarjo (on practicaven activitats com la caça i la pesca) i reivindicaven la seva preservació i defensa.

Aquesta preocupació per la relació existent entre el procés d'industrialització i la degradació del medi ambient va donar lloc a les primeres organitzacions, fundades en el segle XIX a Gran Bretanya, (ex. : la Societat zoológica de Londres; la Societat per a la preservació dels comunals, els espais oberts i les senderes; la Reial Societat per a la protecció de les aus (1889); i la Societat britànica per a la conservació de la fauna i la flora (1903). Després es van fundar moltes altres organitzacions en diferents països que seguien l'exemple de Gran Bretanya). EUA és el primer país on es delimiten espais naturals per a preservar-los de l'activitat depredadora del ser humà, creant en 1872 el Parc Nacional de Yellowstone.

Segons els ecologistes, l'industrialisme i la seva capacitat destructiva de la naturalesa són els responsables de la crisi ecològica actual. Des dels anys setanta, el moviment ecologista interpreta que els responsables de l'agressió a la naturalesa poden trobar-se a centenars o milers de quilòmetres de distància del punt afectat. Aquest és el cas de la pluja àcida provocada, entre altres agents, per les centrals tèrmiques. Un exemple clar d'això és l'accident en la central nuclear de Chernobyl (Rússia), que va tenir una fuga radioactiva (26-abril-1986) Les devastadores conseqüències de la radioactivitat tant per al medi ambient com per a la salut de les persones es van deixar sentir a la Unión Soviètica, i també a Europa Central i del Nord.

Tipus d'ecologisme:

Dintre del moviment ecologista mundial hi ha diversos accents:

-Ecologisme naturalista: valoren molt allò natural, es preocupen per l'extinció d'espècies animals. Deixa un poc de costat a l'home i se centra més en la vida animal.

-Ecologisme liberal: té com meta la conservació del planeta en funció de la producció de les riqueses. Cerca alternatives enfront de l'escassesa de recursos, sense plantejar-se si l'orientació en la manera i en els fins de tal explotació és ètica.
-Ecologisme tecnicista: maneja estadístiques sobre la població mundial i els nivells de contaminació. Es planteja les projeccions a partir de l'actual, vol proposar formes d'energia alternativa, com contaminar menys.
-Ecologisme sociològic-polític: se centra en el tema de la superpoblació, de la fam i de l'esgotament dels recursos no renovables, però descuida les qüestions de dignitat fonamental de la vida humana.
-Ecologisme humanista: una ecologia per a l'home, considera al ser humà solidari amb el món en el qual viu. El problema és que manca de pes polític i té poca força enfront del poder econòmic.
-Ecologisme espiritual: és una actitud de respecte, amor i devoció cap a l'entorn, de la protecció de la vida anímica i la riquesa interior.
-Ecologisme integral: afronta el problema de la destrucció de la naturalesa des de totes les perspectives.

Esgotament dels recursos naturals:

Un dels arguments que més sembla convèncer a l'opinió pública mundial és el de l'esgotament dels recursos naturals. Es parteix de la base que, en la Terra, existeixen quantitats limitades de petroli, carbó, ferro, coure, alumini...; i que les reserves d'aquestes matèries primeres són conegudes i, en la seva major part, ja estan explotades. Per tant, hauria de ser regulat per un organisme internacional, ja que el ritme de consum actual esgotaria molts d'ells en tan sols dues generacions.

La deterioració del medi ambient:

Un altre dels grans arguments que llancen els ecologistes en contra de la industrialització i el progrés, és la deterioració de les condicions mediambientals, la contaminació dels terrenys, les aigües i l'aire, l'efecte hivernacle i l'aprimament de la capa d'ozó. Tot això provoca la multiplicació de les malalties. Segons els ecologistes, la solució a aquests mals és sempre la mateixa: renunciar a la ciència i al progrés i detenir la industrialització.

L'IMPACTE AMBIENTAL DE LA INDUSTRIALITZACIÓ.

L'impacte ambiental és sens dubte un problema que ens concerneix a tots els éssers humans, ja que som nosaltres els causants d'aquest desgast. Som capaços de transformar l'ambient per a satisfer les nostres necessitats. Respirem aire impur, totalment contaminat, que ha fet que deixen d'existir espècies animals.

Impacte ambiental

L'ambient és tot allò que envolta a un organisme; ho constituïxen components com l'aigua, l'aire, els animals, les persones, el sòl, etc, els quals es relacionen entre si. L'efecte que produïx una determinada activitat humana sobre l'ambient es denomina impacte ambiental.

Amb el transcórrer dels anys, l'ésser humà ha utilitzat la tecnologia per a modificar l'ambient per al seu benefici; no obstant això, aquesta tecnologia també ha contribuït a perjudicar l'ambient. Els components de l'ambient han sofert un seriós impacte en la mesura que el progrés tecnològic ha avançat i s'han aplicat en les activitats industrials, mineres i agropecuàries.

Causa de les activitats industrials

Les indústries contribueixen a la contaminació de l'aire, a través de substàncies de deixalla com el monòxid de carboni, produït per la combustió de derivats del petroli; i el sílice, generat per la indústria siderúrgica, produeix malalties pulmonars. Quant a la contaminació de l'aigua, les indústries rebutgen substàncies tòxiques en els rius i mars, tals com les aigües negres, que produeixen malalties digestives i en la pell. Els vessaments de petroli impedeixen el pas de l'oxigen a moltes espècies d'animals i vegetals aquàtics. Quan algunes deixalles gasoses, com el fum i l'òxid de sofre, reaccionen amb l'aigua, es converteixen en àcids, que al caure en forma de plutja al sòl, afecten la seua fertilitat i afebleixen les plantes. A més, es generen tones d'escombraries que empobreixen els sòls.

Protecció de l'ambient.

A mesura que la població creix, l'ésser humà necessita destinar grans àrees als camps de cultius i a la construcció d'habitatges i indústries, de manera que l'ambient s'altera cada vegada més. L'existència del ser humà i l'ús de recursos naturals estan estretament relacionats; per tant hem de conservar el nostre ambient per a assegurar la nostra pròpia supervivència. Fins a ara, l'ésser humà ha explotat els recursos naturals de manera inadequada, però ha arribat el moment de defensar la naturalesa. Per a això s'han d'utilitzar millors tècniques d'explotació i crear parcs nacionals en àrees on els ecosistemes no han estat ocupats ni explotats per l'ésser humà. La cura del nostre ambient garantirà la vida humana en aquest planeta.